Jurat

• Joaquín de Luz
• Henning Albrechtsen
• Laetitia Pujol
• Jone San Martín

• 

  Joaquín de Luz
  President del jurat 2024

  Director de la Compañía Nacional de Danza

  Va començar els estudis de ballet a l’escola de Víctor Ullate. El 1992 va unir-se a la companyia d’Ullate on va romandre tres anys y el 1995 va ser convidat per Fernando Bujones a ballar amb el Ballet Mediterrani.

  El setembre de 1996, el Ballet de Pennsylvania li ofereix formar part de la companyia com a ballarí solista. Amb aquesta companyia va interpretar papers principals en els clàssics Diana i Acteó, Coppelia, La bella dorment, així com les peces de Lynne Taylor-Corbette, Hans van Manen, Matthew Neenan i George Balanchine.

  Al desembre de 1997, va ingressar al cos de ball de l’American Ballet Theater a Nova York, sent nomenat un any després ballarí solista. En els seus set anys d’estada a l’ABT va interpretar papers principals com l’ídol de bronze i Solor a La Bayadère (Natalia Makarova després de Marius Petipa), primer mariner a Fancy Free (Jerome Robbins), Birbanto a Le Corsaire (A. M. Holmes), Turning boy a Études (H. Lander), Benno al Llac dels cignes (Kevin McKenzie després de Marius Petipa i Lev Ivanov), Clear (Stanton Welch), Black Tuesday (Paul Taylor), Symphonieta, Stepping Stones (J. Kylián) Known by heart (T. Tharp), o Symphony in C, Theme and Variations (George Balanchine).

  El 2003 es va entrar com a ballarí solista al New York City Ballet i va ser nomenat ballarí principal dos anys després el 2005. Amb aquesta companyia ha ballat al Lincoln Center novaiorquès, així com als més importants teatres del món. Va interpretar grans rols del repertori clàssic i neoclàssic, i especialment obres de George Balanchine, Jerome Robbins i Peter Martins. A més, de Luz també ha ballat peces de coreògrafs actuals com Susan Stroman, Christopher Wheeldon, Wayne McGregor, Alexei Ratmansky o Justin Peck.

  Joaquín De Luz ha participat com a artista convidat amb nombroses companyies internacionals com la Companyia Nacional de Dansa, American Ballet Theater, Sant Francisco Ballet, Stanivslaski Theater a Moscou, Ballet del Teatre Colón de Buenos Aires i el Ballet Nacional de Cuba, entre d’altres.

  Fotografía: Sergio de Luz

• 

  Henning Albrechtsen
  Membre del juat

  Professor de dansa clàssica i especialista en l’estil Bournonville

  Henning Albrechtsen entrà al Reial Ballet Danés el 1985, on va ballar gran varietat de rols solistes i principals en obres del repertori clàssic i neoclàssic – de Bournonville a Balanchine. El 1997 va començar a ensenyar a l’escola del Reial Ballet Danès. L’any 2000 va ser nomenat sotsdirector del RDB, un càrrec que va mantenir fins el 2007. Aquest mateix any es va formar en el programa de formació de professorat per exballarins professionals a l’escola del Ballet Nacional del Canadà. Completat el curs, el 2008, va ser convidat a tornar a l’escola del Reial Ballet Danès com a professor a temps complet. 

  Henning Albrechtsen és considerat una de les autoritats en l’estil Bournonville en l’actualitat, per la qual cosa escoles i companyies d’arreu del món el conviden a ensenyar i muntar els ballets de Bournonville. Segons Albrechtsen, l’obra del coreògraf danès del segle XIX August Bournonville segueix atraient professionals de la dansa i públic per l’expressió i alegria contagiosa del seu estil. Albrechtsen ha impartit classes a diverses escoles de tot el món, entre d’altres a l’escola del Ballet Nacional de Cuba o del Ballet Nacional de Canadà. A més, també ha ensenyat la tècnica Bournonville a Australia, Japó, Mèxico, Suècia, Noruega o Espanya.

• 

  Laetitia Pujol
  Membre del jurat

  Étoile del Ballet de l’Òpera Nacional de París 

  Nascuda a Tolosa, Laetitia Pujol va començar a estudiar dansa a la seva ciutat natal al Conservatori regional de Tolosa. Després de guanyar el primer premi del Grand Prix de Lausanne va completar els seus estudis a l’escola del Ballet de l’Òpera de París. Als 18 anys va entrar al Cos de ball de la companyia de ballet de l’Òpera. El 1994, Pujol va guanyar la medalla de plata de la Competició Internacional de Varna (en la categoria júnior). El 1999 va ser promoguda a solista i va començar a interpretar rols com la Segona Ombra de La Bayadère, entre altres obres coreografiades per Nureyev i Béjart. Un any més tard, Pujol va esdevenir primera ballarina, i va començar a ballar més rols importants de les obres del repertori clàssic i neoclàssic com Polyhymnia a Apollo, Emeralds/Jewels (George Balanchine), The Vertiginous Thrill of Exactitude (William Forsythe), Bella Figura (Jiří Kylián), Clara del Trencanous, Gamzatti a La Bayadère i Cupid a Don Quixot (Rudolf Nureyev), Other Dances, The Cage (Jerome Robbins).

  El 2 de maig de 2002, va ser nomenada Étoile després d’interpretar en el rol de Kitri del Don Quixot (Rudolf Nureyev) per primera vegada. Des de llavors ha inclós moltes obres en el seu repertori com Symphony in C (George Balanchine), el rol protagonista de Giselle (Jean Coralli i Jules Perrot), Woundwork 1 (William Forsythe), el rol protagonista de Paquita (Pierre Lacotte, Joseph Mazilier i Marius Petipa), Études (Harald Lander), Nathalie a Les Enfants du paradis (José Martinez), The Anatomy of Sensation (Wayne McGregor), Fall River Legend (Agnes de Mille), Chloé a Daphnis et Chloé (Benjamin Millepied), Aurora a La Bella Dorment, Odette/Odile al Llac del Cignes (Rudolf Nureyev), Le Parc (Angelin Preljocaj), el rol protagonista de Psyché (Alexei Ratmansky), i el rol protagonista de Manon (Kenneth MacMillan).

  Actualment ensenya i imparteix masterclasses.

• 

  Jone San Martín
  Jone San Martín

  Coreògrafa i intèrpret

  Jone San Martín es formà a l’estudi de Mentxu Medel a San Sebastià, a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola Mudra de Maurice Béjart a Brussel·les. Tot i haver començat la seva trajectòria professional a Espanya —la temporada del 1987-88 ballà amb el Ballet Nacional d’Espanya— la seva carrera professional s’ha desenvolupat principalment a Bèlgica i Alemanya, on ha treballat en nombroses companyies com Archipel Sud, José Besprosvany, la companyia de Jacopo Godani, el Ballet de Charleroi o a l’Ulmer Theater de Phillippe Talard. El 1992 William Forsythe la convidà a unir-se al desaparegut Ballet de Frankfurt i des de llavors la seva carrera com a intèrpret i ballarina solista ha anat molt lligada amb l’obra del coreògraf nord-americà. Va formar part de The Forsythe Company.

  La seva inquietud artística l’ha portat a col·laborar amb el món de les arts plàstiques, el cinema i el vídeo. San Martín va inaugurar l’exposició de Francis Bacon amb William Forsythe al Museu Haus der Kunst de Múnich, ha col·laborat amb la pintora Angelica Gilbert, l’escultor Bruno Fegero o Tamara Cirz, entre altres. En el camp del cinema i el vídeo ha participat en peces com The mind machine of Dr Forsythe, Jonemanak i Meat me. El 2006, San Martín, va rebre el Premi a la Trajectòria Artística que atorga l’Associació de professionals de la dansa de Guipúzcoa.

Professors

• Arantxa Argüelles
• Jone San Martín
• Lluís Carmona

• 

  Arantxa Argüelles
  Mestra de ballet

  Arantxa Argüelles va debutar amb tan sols 11 anys a la companyia de la seva ciutat natal, el Ballet Clásico de Zaragoza, i dos anys més tard va entrar com a solista al Ballet Clásico Nacional de España. Al llarg de la seva carrera professional com a ballarina, Argüelles ha estat ballarina principal del Ballet Nacional de España, del Ballet de l’Òpera de Berlín i del Reial Ballet Danès —en aquestes dues companyies sota la direcció de Peter Schauffus—. El 1996 va girar amb el Ballet Stanislavsky de Moscou amb la producció de Le Sylphide, que ella mateixa va revisar, sent la seva última actuació com a ballarina a Madrid. Ha treballat amb grans mestres com Maya Plisetskaya i ballat amb grans ballarins com Julio Bocca, Charles Jude o Laurent Hilaire a gales nacionals i internacionals. El 1997, va ser nomenada Directora Artística del Ballet de Zaragoza, càrrec que va ocupar durant dos anys. A l’actualitat, té el seu propi estudi a Zaragossa i ensenya dansa clàssica al Conservatorio Fortea de Madrid.

• 

  Jone San Martín
  Coreògrafa i intèrpret

  Jone San Martín es formà a l’estudi de Mentxu Medel a San Sebastià, a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’escola Mudra de Maurice Béjart a Brussel·les. Tot i haver començat la seva trajectòria professional a Espanya —la temporada del 1987-88 ballà amb el Ballet Nacional d’Espanya— la seva carrera professional s’ha desenvolupat principalment a Bèlgica i Alemanya, on ha treballat en nombroses companyies com Archipel Sud, José Besprosvany, la companyia de Jacopo Godani, el Ballet de Charleroi o a l’Ulmer Theater de Phillippe Talard. El 1992 William Forsythe la convidà a unir-se al desaparegut Ballet de Frankfurt i des de llavors la seva carrera com a intèrpret i ballarina solista ha anat molt lligada amb l’obra del coreògraf nord-americà. Va formar part de The Forsythe Company.

  La seva inquietud artística l’ha portat a col·laborar amb el món de les arts plàstiques, el cinema i el vídeo. San Martín va inaugurar l’exposició de Francis Bacon amb William Forsythe al Museu Haus der Kunst de Múnich, ha col·laborat amb la pintora Angelica Gilbert, l’escultor Bruno Fegero o Tamara Cirz, entre altres. En el camp del cinema i el vídeo ha participat en peces com The mind machine of Dr Forsythe, Jonemanak i Meat me. El 2006, San Martín, va rebre el Premi a la Trajectòria Artística que atorga l’Associació de professionals de la dansa de Guipúzcoa.

• 

  Lluís Carmona
  Pianista

  Pianista especialitzat en acompanyament i composició per a dansa. Ha treballat i col·laborat amb companyies com Jeu Ballet du France, Rosas (Bèlgica); la Companyia de Dansa José Limón o Merce Cuningham Studio (NY); i ha acompanyat a mestres i coreògrafs de renom com María de Ávila, Carmen Roche, Víctor Ullate, Carmina Ocaña, Anna Therese de Keersmaker, Susanne Linke, Dominique Mercy, Elizabeth Corbett, Janet Panetta, Guillermina Coll, Marta Munsó entre altres.

Informació pràctica